Reagan Vs Carter

El 4 de novembre de 1979, un grup d'estudiants iranians van assaltar l'ambaixada nord-americana a Teheran. Tenien com a ostatges a 53 nord-americans en protesta per l'entrada del deposat Shah als Estats Units. En els següents 12 mesos, la situació dels ostatges fou un malson continu per Amèrica, magnificat per una atenció constant dels mitjans de comunicació nord-americans. La confiança del poble en el president Carter s'erosionava dia a dia: la crisi de l’Iran, l'escassetat de petroli, l'augment del preu del gas i un 18 per cent d'inflació. A més, les possibilitats de reelecció de Carter van acabar de ser paper mullat quan va haver de lluitar per la nominació demòcrata contra el senador per Massachusetts, Edward Kennedy.Mentre Carter havia estat la cara nova del 1976, Ronald Reagan, candidat republicà a la nominació havia interpretat el paper d'"outsider" de Washington. Reagan, ex actor de Hollywood convertit en governador de Califòrnia el 1966, va fer un recorregut breu per la presidència el 1968, i gairebé va vèncer a Gerald Ford per la nominació republicana el 1976.
Finalment, l'aclaparadora victòria de Reagan no només es va deure als problemes de Carter, sinò també a un canvi demogràfic d'una població cada com més envellida i cada cop més conservadora. Carter va ser el primer demòcrata a perdre la presidència des Grover Cleveland el 1888. En una humiliació final per Carter, els iranians va esperar fins al moment de la presa de possessió de Reagan per procedir a l'alliberament dels ostatges.