Des de l’independència aconseguida el 1922, els membres del Parlament sempre han estat escollits pel sistema de vot transferible personal. De fet, en dues ocasions, el 1959 i el 1968, els irlandesos van refusar en referèndum canviar aquest sistema pel sistema anglès del ‘first past the post’.
El sistema de vot transferible comporta una batalla dins els mateixos partits polítics, ja que permet que a la papereta d’una circumscripció hi puguin haver varis candidats del mateix partit. De fet, en els darrers 70 anys, el 56% d’escons perduts per un diputat del Fianna Fáil es varen perdre a mans d’un candidat del mateix partit.
L’elecció de diputats independents a Irlanda obté el percentatge més alt de tota l’Europa occidental. L’explicació és clara, segons tots els estudis efectuat la primera premissa d’un irlandès a l’hora de decidir el vot és optar per aquells candidats que creuen que tindran més capacitat de tenir cura de les necessitats del districte electoral local, abans que algú que anteposi les necessitats nacionals. Per això és molt normal veure ministres del govern irlandès assistint a enterraments o actes locals del seu poble abans que reunir-se amb alts càrrecs o ministres estrangers.
Per si al post de la setmana passada no vareu entendre res de res sobre com es vota a Irlanda, us oferim aquest flash que ho explica molt clarament:
Podeu veure els resultats finals de les eleccions de 2011 aquí. Fins al 2011, Irlanda era l'únic país europeu on sempre havia guanyat el mateix partit (Fianna Fáil - "soldats del destí") i el segon partit sempre havia estat el mateix (Fine Gael - "família dels irlandesos")
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada