Hirohito: Discurs de la derrota

Sovint ens emmirallem en els grans discursos que comporten grans victòries i ens oblidem d'aquells personatges que en moments molt crítics, han de donar la cara davant tothom. L'Emperador Hirohito ho va haver de fer el 15 d'agost de 1945 quan va acceptar l'Acta de Rendició del Japó per donar per acabada la 2a Guerra Mundial.

"Jo, l’Emperador, després de reflexionar profundament sobre la situació mundial i l'estat actual de l’imperi Japonès, he decidit adoptar com a solució a aquesta situació el recurs a una mesura extraordinària. Amb la intenció de comunicar-vos-la em dirigeixo a vosaltres, els meus bons i lleials súbdits.

He ordenat al Govern de l’imperi que comuniqui als països dels EUA., Gran Bretanya, Xina i Rússia l’acceptació de la seva Declaració Conjunta.

Ara bé, aconseguir la pau i el benestar dels súbdits japonesos i gaudir de la mútua prosperitat i felicitat amb totes les nacions ha estat la solemne obligació que em van llegar, com a model a seguir, els avantpassats imperials i de la qual no he pretès apartar , portant-la sempre present en el meu cor.

Per tant, encara que al principi es declarés la guerra als dos països dels EUA i Gran Bretanya, la veritable raó va ser el sincer desig d’assegurar la autoconservació de l’imperi i la seguretat de l'Àsia Oriental, sense ser en cap cas la meva intenció, el interferir en la sobirania d’altres nacions ni la invasió expansiva d’altres territoris.

No obstant això, la guerra ja té quatre anys de durada. I tot i que els generals i soldats de l’exèrcit de terra i marina han lluitat en cada lloc valentament, els funcionaris han treballat en els seus llocs fent tots els esforços possibles i tots els habitants han servit amb devota dedicació, posant com estava a les seves mans , la trajectòria de la guerra no ha evolucionat necessàriament en benefici del Japó i la situació internacional tampoc ens ha estat avantatjosa. A més, l’enemic ha llançat una nova i cruel bomba, que ha matat a molts ciutadans innocents i la capacitat de perjudici és realment incalculable. Per això, si continuem aquesta situació la guerra al final no només suposarà l’aniquilació de la nació japonesa sinó també , la destrucció total de la pròpia civilització humana. I si això fos així, com podria protegir als meus súbdits, els meus fills, i com podria demanar el perdó davant els sagrats esperits dels meus avantpassats imperials. Aquesta és la raó per la que he fet al govern de l'Imperi acceptar la Declaració Conjunta de les Potències.

Em sento obligat a expressar el meu més profund sentiment de pesar amb les nacions aliades que han col·laborat permanentment juntament amb l'Imperi Japonès per a l’emancipació d'Àsia Oriental. Així mateix, pensar en aquells dels meus súbdits que han mort en el camp de batalla, així com en aquells que van donar la seva vida ocupant els seus llocs de treball, complint amb el seu deure, o aquells que van ser víctimes d’una mort desafortunada i en les seves famílies destrossades és un patiment present en el meu cor nit i dia. De la mateixa manera, el benestar dels ferits i de les víctimes de la guerra, d’aquells que han perdut les seves llars i els seus mitjans de vida constitueix l’objecte de la meva més profunda preocupació.

Sóc conscient que els sacrificis i sofriments que haurà de suportar l'Imperi a partir d’ara són, sens dubte, d’una magnitud indescriptible. I comprenc bé el sentiment de mortificació de tots vosaltres, els meus súbdits. No obstant això, d’acord amb els dictats del temps i la destinació vull, encara suportant el insuportable i patint el insofrible, obrir un camí cap a la pau duradora per a totes les generacions futures.

Confirmo la vostra lleialtat en defensar l’estructura de l'Imperi i em sento unit a vosaltres, els meus bons i lleials súbdits. Per això, us exigeixo que eviteu qualsevol explosió d’emocions que puguin desencadenar complicacions innecessàries, o enfrontaments que poguessin desunir-nos, causant desordre i conduint-vos per un camí equivocat que faria al món perdre la confiança en vosaltres.

Continueu endavant com una sola família, de generació en generació, confiant fermament en la immortalitat del Japó diví, conscients del pes de les responsabilitats i del llarg camí que us queda per davant. Dediqueu tots els vostres esforços per a la construcció del futur. Mantingueu fidels a una ferma moral, assegurances del vostre propòsit, i treballeu dur aprofitant al màxim les vostres virtuts sense retarda de la línia de progrés del món.

Poseu en pràctica, segons el que he dit, la meva voluntat.”