l'animal polític de Vicent Martínez: Pepe, de Corcubión

Els interessats en la cosa política som amics del xou. Ens agrada el seguiment del dia a dia mediàtic, ens fixem en l'estratègia, la imatge, el discurs, la posada en escena... i ens centrem en les persones visibles: candidats i càrrecs públics.

Sovint ens oblidem que la política està plena de persones anònimes, gent que no llegirem a entrevistes, que no veurem fent talls de veu al TN ni pronunciant discursos públics. Però persones absolutament fonamentals en el desenvolupament de la política com a activitat humana. Aquest post vol ser un homenatge als animals polítics a l'ombra, que molts cops tenen més importància real que algunes cares conegudes.

Fa tres anys van haver-hi eleccions autonòmiques a Galícia. Veníem de quatre anys del bipartit PsdG-BNG i es presentaven ben apassionants. Vaig poder seguir en directe la campanya a través d'un bon amic meu, regidor a Corcubión i candidat a les llistes del Bloque de la Corunya. Volia acompanyar al meu amic Oscar i veure què feia com a coordinador comarcal a la Costa da Morte. Política de a peu: distribució de material i cartelleria, organització d'autobusos per assistir a mitins, explicació de programa persona a persona...

La seua mà dreta al BNG del poble i la comarca era Pepe. Feien una parella curiosa. Oscar, vint-i-vuit anys. Pepe, més de seixanta. La nova cara del partit fent equip amb qui portava quaranta anys de trajectòria, sempre a l'ombra, sempre incansable. Pepe era una persona extremadament afable i simpàtica, i el fet de ser prou baixet li donava un aspecte encara més proper. No explicava 'batalletes', no era d'aquest estil, però si anaves furgant treies anècdotes de militància antifranquista i sindicalisme clandestí, de com el BNG va guanyar l'alcaldia del poble amb la democràcia... i de com quatre dècades després encara tenia les motivacions intactes per dedicar quasi tot el seu temps lliure a la militància política.

S'expressava amb un to contundent sobre què injustes trobava algunes coses, del seu odi als cacics i els especuladors, de la precarietat laboral de la joventut, de la emigració encara present a alguns pobles de la costa gallega, de la poca estima per la llengua i la cultura que demostraven alguns paisans... I en compte de quedar-se de braços creuats observant la realitat que el disgustava actuava per canviar-la, de la forma que ell considerava millor: militant activament al BNG i a la CIG.

I veies com una persona que ja les ha vistes de tots els colors encara tancava a la baixa el preu de l'autobús per anar al mitin comarcal i trucava un a un als militants i simpatitzants per omplir el vehicle. Com anava amunt i avall repartint cartells a comerços i com ho feia tot amb un somriure. Com encara parlava de política amb passió i encomanava vitalitat als altres.

L'actitud de Pepe, de Corcubión, se'm va quedar gravada. Fer tota la feina que pots i fer-la sense cap afany de protagonisme. I, sobretot, fer-ho durant tota la vida. Si això no és ser un autèntic animal polític, ja em direu què és.