El 1952 no existia cap precedent en l’ús d’anuncis de publicitat a la televisió pel que fa a les eleccions presidencials. 4 anys abans, el governador Dewey havia trobat indigne fer campanya per la TV i en aquell moment de 1952, els principals estratgues de campanya preferien utilitzar espais de 30 minuts per a transmetre discursos de campanya. Eisenhower va ser dels primers a utilitzar anuncis d’entre 20 i 60 segons amb una campanya pionera anomenada “Eisenhower, respostes pels Estats Units”. Estaven convençuts que aquests tipus d’anuncis, inserits abans i desprès dels programes de televisió més populars, arribarien a molta més gent i amb un cost molt més baix que els discursos de mitja hora.
En cadascun dels anuncis de 20 segons, Ike responia la pregunta d’un ciutadà comú. Els ciutadans foren tots grabats mirant cap amunt, com si es dirigissin a un heroi, i Eisenhower responia mitjançant la lectura de llargues cartolines (estil teleprompter). Els anuncis es grabaren per donar la imatge d’un Eisenhower en contacte amb la gent i centrant-se en tres qüestions que semrpe surtien a les enquestes: la Guerra de Corea, la corrupció al govern i l’alt cost de la vida. En un sol dia, es varen grabar 40 anuncis diferents als estudis de Nova York.
La idea fou del publicitari Rosser Reeves
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada