130 anys desprès

l’Avui, l’Ara, El Punt, TV3, c33, el Temps, el Periòdico de Catalunya, el diari de Girona, el Segre, el 9Nou, el Regió 7, el Diari de Tarragona, l’Agència Catalana de Notícies, Vilaweb, Nació digital, el diari de Balears, el diari d'Andorra, la Malla, el 3 de Vuit, l’hora del garraf, l’Ebre digital, l’APPEC, l’ACPG, l’ACPC, el Sàpiens, Cuinar, Castells, el Cavall Fort, l’Enderrock, l’Avenç i desenes de diaris digitals, de revistes especialitzades, de canals de televisió locals i emissores de ràdio locals que des del seu inici o des de ja fa molts anys van triar la llengua pròpia del nostre país, el català, com la llengua vehicular dels seus mitjans amb la que es guanyen les garrofes dia a dia. Apostes

, en el seu dia, arriscades empresarialment però amb la il·lusió tant dels professionals com dels lectors de crear i consumir productes fets, pensats i escrits en llengua catalana.

Ara s’hi afegeix la Vanguardia. Benvinguts! Com més siguem, més riurem. Com més oferta en català tinguem, més normalitzada serà la nostra llengua i el nostre país. Però han passat 130 anys! 130 anys on la Vanguardia lluny d’arriscar-se com molts dels exemples anteriors ha seguit l’estela del poder i ha deixat de banda les demandes del poble. Des de la monarquia autoritària a la democràtica passant per la dictadura, sense preocupar-se gens ni mica per editar continguts en català. Ni l’aparició de TV3 ni el canvi del periòdico van immutar l’estratègia empresarial i política de marginació del català que protagonitzava el diari. I ara? Que està canviant al nostre país per a que la Vanguàrdia vegi indipensable fer una edició al català?

Podeu llegir dues cròniques de l'inici de les presentacions de la Vanguardia arreu del país, de moment fetes a Tarragona i Vic. La de Josep Comajoan a l'ESCACC i la de Jordi Font a Nació Digital.