Sang, suor, esforç i llàgrimes

13 de Maig de 1940. Tres dies abans la Werhmacht, l’exèrcit alemany, havia iniciat la Batalla de França que 15 dies després acabaria amb l’annexionament de França a l’Imperi nazi. Churchill havia estat nomenat nou Primer Ministre del Regne Unit la nit del 11 de Maig, després de la dimissió de Chamberlain, i en 24 hores havia format un govern de concentració amb la presència de Laboristes i Liberals. En la compareixença del nou Primer Ministre davant la cambra dels Comuns el dia 13, Churchill havia d’unir el poble britànic per portar-lo a la guerra davant l’invasor nazi.

“Hem de recordar que estem en les fases preliminars d’una de les grans batalles de la història, que nosaltres estem actuant en molts punts de Noruega i Holanda, que estem preparats a la Mediterrània, que la batalla aèria és contínua i que molts preparatius s’han de fer aquí i a l’exterior. En aquesta crisi, espero que pugui personar-se’m si no m’estenc molt al dirigir-me a la Cambra avui. Espero que qualsevol dels meus amics i col·legues, o antics companys, que estan preocupats per la reconstrucció política, es faran càrrec, i plenament, de la manca total de cerimonial amb la qual ha estat necessari actuar. Jo diria a la Cambra, com vaig dir a tots els que s'han incorporat a aquest Govern: «No tinc res més que oferir que sang, esforç, llàgrimes i suor».
Tenim davant nostre una prova de la més penosa natura. Tenim davant nostre molts, molts, llargs mesos de combat i patiment. Em pregunteu: Quina és la nostra política?. Us ho diré: Fer la guerra per mar, per terra i per aire, amb tota la nostra potència i amb tota la força que Déu ens pugui donar, fer la guerra contra una tirania monstruosa, mai superada en el fosc i lamentable catàleg de crims humans . Aquesta és la nostra política.
Em pregunteu, ¿Quina és la nostra aspiració ". Puc respondre amb una paraula: Victòria, victòria a qualsevol preu, victòria malgrat tot el terror, victòria per llarg i dur que pugui ser el seu camí, perquè, sense victòria, no hi ha supervivència. Tingueu això per cert, no hi haurà supervivència per a tot allò que l'Imperi Britànic ha defensat, no hi haurà supervivència per a l'estímul i l'impuls de totes les generacions, perquè la humanitat avanci cap al seu objectiu. Però jo assumeixo la meva tasca amb ànim i esperança.
Estic segur que no es tolerarà que la nostra causa es malmeti enmig dels homes. En aquest temps em sento autoritzat per reclamar l'ajuda de totes les persones i dir: «Veniu, doncs, i anem junts endavant amb les nostres forces unides.”

Per cert, per què sovint es retallen parts de frases que desprès passen a la història? Per fer-les més auditivament atractives? A ningú li ha sobtat la paraula 'esforç' a la frase més coneguda del text? De fet, la frase no és de Churchill sinó de Theodor Roosevelt en l’època en que era subsecretari de Marina, el 1897.