El discurs del rei

Com no, avui toca el discurs del rei! Però el de veritat.

Discurs per ràdio pronunciat des del Palau de Buckingham a tota la nació, després de la declaració de guerra de la Gran Bretanya a l’Alemanya Nazi degut a la seva invasió de Polònia (3 de setembre de 1939)

En aquesta hora difícil, potser la més fatídica de la nostra història, vull fer arribar a les llars de tots els meus súbdits, tant en la pàtria com a ultramar, aquest missatge que els expresso a tots amb la mateixa emoció profunda que si creués la seva porta i els parlés personalment a cada un.

Per segona vegada en la vida de la majoria de nosaltres estem en guerra. Una i altra vegada hem tractat de trobar una sortida pacífica de les diferències, entre nosaltres i els que ara són els nostres enemics. Però ha estat en va. Ens han forçat a un conflicte. Hem estat cridats, amb els nostres aliats, per afrontar el repte d'un principi que, si hagués de prevaler, seria fatal per qualsevol ordre civilitzat en el món.

És el principi que permet a un Estat, la recerca egoista del poder, el fer cas omís dels tractats i les seves solemnes promeses i que consent l’ús de la força o l’amenaça de la força, contra la sobirania i la independència d’altres estats.

Aquest principi, despullat de la seva màscara, és sens dubte la simple doctrina primitiva que diu que la força és el dret, i si arribés a instaurar-se en tot el món, la llibertat del nostre propi país i de la totalitat de la Commonwealth de Nacions estaria en perill. Però molt més que això - els pobles del món serien sostinguts en l’esclavitud de la por, i totes les esperances de pau que ens forméssim i de seguretat de la justícia i la llibertat entre les nacions estarien acabats.

Aquesta és l’ultima qüestió que ens enfronta. Per tot el bé del que ens és estimat, i l’ordre i la pau mundial, és impensable que nosaltres ens neguem a complir aquest desafiament.

És per aquest alt objectiu que ara dic al meu poble a casa i als que estan a ultramar, perquè facin pròpia la nostra causa. Els demano que es mantinguin ferms, en calma i units en aquest temps de prova. La tasca serà difícil.

Poden haver-hi dies foscos per davant, i la guerra ja no es limitarà al camp de batalla. Però només podem fer el correcte, com veiem el just, i amb reverència comprometre la nostra causa a Déu.

Si tots i cada un ens mantenim fermament fidels a ella, llestos per a qualsevol servei o sacrifici que es pugui exigir, doncs, amb l’ajuda de Déu, prevaler.

Que ell ens beneeixi i ens guardi a tots.

Jordi VI d'Anglaterra