Nelson Mandela

Avui comencem una sèrie anomenada ‘Els veritables Animals Polítics’ on cada dilluns  un conegut blocaire ens explicarà en forma de post qui és el seu animal polític preferit i per què.

Avui per començar, un dels nostres animals polítics preferits: Nelson Mandela. Dilluns vinent ja podreu començar a llegir la 1era col·laboració especial.

Es poden dir moltes coses de Nelson Mandela. La seva història és coneguda i n’ha esdevingut llegenda. Nascut en un petit poble de la zona del Transkei el 1918, era un dels 15 fills de Henry Mandela, que exercia de conseller especial del cap suprem del comtat. Al morir el seu pare, Nelson va quedar sota la protecció d’aquest, fet que el permeté seguir tots els estudis i acabar estudiant  belles arts a la Universitat de Fort Hare. No va acabar la carrera ja que fou expulsat de la Universitat per participar en una vaga estudiantil al costat d’Oliver Tambo. Mandela ja tenia el cuc de la política i desprès de l’expulsió acabà treballant i fundant el primer gabinet d’advocats negres del país per poder lluitar contra el domini de la minoria blanca i les lleis establertes per l’apartheid com la segregació racial. Amb Sisulu i Tambo, Mandela funda les joventuts del Congrés Nacional Africà per poder donar un tomb a l’activitat política del país. A partir d’aquí i fins a 1961, any en que el partit fou prohibit, Mandela engega diverses campanyes anti-apartheid com la campanya del desafiament que propugnava l’acció conjunta política contra el règim. Mandela passà llargues estades a la presó i fou inhabilitat per diversos motius fins que el 1956 fou acusat d’alta traïció. El judici durà 5 anys i acabà amb l’absolució de tots els acusats el mateix any en que el CNA fou prohibit degut als aldarulls provocats per la matança de Sharpeville. Mandela ha de passar a la clandestinitat per no haver de tornar a la presó i funda el braç armat del CNA cansat de veure que les campanyes de no-violència no aconsegueixen cap avenç. Mandela viatja a Etiòpia, Argèlia i Londres per rebre adhesions i entrenament en guerrilles fins que al tornar a Sud-àfrica és capturat i acusat de rebel·lió. Amb Mandela son empresonats, jutjats i condemnats a cadena perpetua la gran part de dirigents del CNA.

Durant 25 anys, Mandela fou el presoner nº 46664, el pres polític més famós del món, gaudint d’un ampli ressò internacional sobretot a partir de la matança de Soweto de 1976 on Mandela passà a esdevenir el símbol de la lluita per la igualtat racial. Gran part de la condemna la passà a Robben Island on els presoners feien treballs forçats. El govern del president de Klerk l’alliberà el 1990, després de legalitzar el CNA. Mandela n’assumí el lideratge i dirigí les negociacions amb el govern entre els difícils anys de 1990 i 1994. El 1991, el règim sud-africà derrogà la darrera  llei que establia l’apartheid. Mandela y De Klerk compartiren el 1993 el Premi Nobel de la Pau pels esforços per establir la democràcia i l’harmonia racial a Sud-àfrica. El 1994, tingueren lloc les primeres eleccions generales en les que tots els grups racials (inclosos els negres) tenien dret a vot, Mandela es convertí en el primer president de raça negra de la República de Sud-àfrica. Fins a la seva retirada formal el 1999, Mandela va participar com a mitjancer en varis conflictes africans com el del Zaire o els Grans Llacs.

Podeu llegir molt més sobre Mandela a la seva pròpia autobiografia, o al llibre de John Carlin ‘Invictus’