Ich bin ein Berliner

John F. Kennedy va visitar Berlín Oest el 26 de juny de 1963. La visita volia mostrar el suport dels Estats Units als habitants de l’Alemanya de l’Oest, i sobretot als berlinesos. Berlín Oest era inserida als territoris comunistes en aquella època, i el mur de Berlín separava la ciutat en dos. El discurs des del balcó de l’ajuntament de Schöneberg és considerat com un moment destacable de la guerra freda i va suposar un gran suport moral per als berlinesos de l'Oest, que temien una possible ocupació de l’Alemanya de l’Est.

Fa dos mil anys que es van dir les paraules “Civis Romanus sum”. Avui en el mon de la llibertat no hi ha major orgull que poder dir “Ich bin ein Berliner!!

Hi ha molta gent al món que realment no comprèn o diu que no entén quina és la gran diferència entre el món lliure i el món comunista. Digueu-los que vinguin a Berlín. N'hi ha alguns que diuen que el comunisme és el moviment del futur ... Digueu-los que vinguin a Berlín!!

N'hi ha alguns que diuen a Europa i a altres parts "nosaltres podem treballar amb els comunistes”... Digueu-los que vinguin a Berlín!

I n'hi ha uns pocs que diuen que és veritat que el comunisme és un sistema diabòlic però que permet un progrés econòmic ... Digueu-los que vinguin a Berlín!
La llibertat té moltes dificultats i la democràcia no és perfecta. Però nosaltres no hem de posar un mur per mantenir el nostre poble, per evitar que ens abandonin. Vull dir, en nom dels meus ciutadans que viuen a moltes milles de distància a l’altra banda de l'Atlàntic, que malgrat la distància ells estan orgullosos del que han fet per vosaltres en la història dels darrers 18 anys.

No conec una ciutat, cap poble, que hagi estat assetjat durant divuit anys i que viu amb la vitalitat, la força, l’esperança i la determinació de la ciutat de Berlín Occidental.
El mur és la més òbvia i viva demostració del fracàs del sistema comunista, tothom pot veure que no tenim cap satisfacció per aquest fet, per a nosaltres, com ha dit l’alcalde, és una ofensa no només contra la història, sinó també una ofensa contra la humanitat, separant famílies, dividint marits i esposes i germans i germanes i dividint a la gent que vol viure unida.

Quina és la veritat d’aquesta ciutat d’Alemanya? La pau real a Europa mai pot estar assegurada mentre a un alemany de cada quatre se li nega l'elemental dret de ser un home lliure, i poder triar un camí lliure.

En divuit anys de pau i bona confiança, aquesta generació d'alemanys ha percebut el dret a ser lliure, incloent el dret a la unió de les seves famílies, a la unió de la seva nació en pau i bona voluntat amb tots els pobles.
Vosaltres viviu en una defensada illa de llibertat, però la vostra vida és part d’allò més important. Permeteu-me preguntar-vos com jo concloc, elevant els vostres ulls per sobre dels perills d’avui i les esperances de demà, més enllà de la llibertat merament d’aquesta ciutat de Berlín i tots els pobles d’Alemanya avancen cap a la llibertat, més enllà del mur al dia de la pau amb justícia, més enllà de vosaltres o nosaltres de tota la humanitat.

La llibertat és indivisible i quan un home és esclavitzat qui està lliure? Quan tots són lliures, ells poden mirar aquell dia, quan aquesta ciutat està reunida i aquest país i aquest gran continent d'Europa estigui en pau i esperança.
Quan aquest dia finalment arribi i la gent del Berlín Occidental pugui tenir una moderada satisfacció en el fet que ells estan en la línia del front gairebé dues dècades.
Tots els homes lliures, on sigui que ells visquin, són ciutadans de Berlín. I per tant, com a homes lliures, jo amb orgull dic aquestes paraules "Ich bin ein Berliner".