El discurs de Gettysburg

Avui iniciem els posts dedicats a discursos que van marcar la història. I com millor que fer-ho amb les paraules d'un dels primers inquilins de la Casa Blanca.

El Discurs de Gettysburg està considerat com el discurs més famós del President Lincoln. Fou pronunciat a la Dedicatòria del Cementiri Nacional dels Soldats a Gettysburg (Pennsilvània) el 19 de novembre de 1863, poc després de la Batalla de Gettysburg durant la Guerra Civil Nord-americana. És curiós com un discurs que en aquells moments fou un discurs secundari i molt curt, ha acabat essent considerat com un dels més grans discursos en la història de la humanitat, o com a mínim un dels més famosos i citats de l'era moderna.

Les breus paraules de Lincoln resumeixen la guerra en dos o tres minuts, en deu oracions, i en menys de 300 paraules. Invocant els principis d’igualtat dels homes consagrat en la Declaració d’Independència, Lincoln va redefinir la Guerra Civil com un nou naixement de la llibertat per als Estats Units i seus ciutadans.

“Fa vuit dècades i set anys, els nostres pares van fer néixer en aquest continent una nova nació concebuda en la llibertat i consagrada al principi que totes les persones són creades iguals.
Ara estem obstinats en una gran guerra civil que posa a prova si aquesta nació, o qualsevol nació així concebuda i així consagrada, pot perdurar en el temps. Estem reunits en un gran camp de batalla d'aquesta guerra. Hem vingut a consagrar una porció d’aquest camp com a últim lloc de descans per a aquells que van donar aquí les seves vides perquè aquesta nació pogués viure. És absolutament correcte i apropiat que ho fem.

Però, en un sentit més ampli, nosaltres no podem dedicar, no podem consagrar, no podem santificar aquest terreny. Els valents homes, vius i morts, que van lluitar aquí l’han consagrat ja molt per sobre del nostre pobre poder d’afegir o restar-li alguna cosa. El món a penes advertirà i no recordarà per molt temps el que aquí diem, però mai podrà oblidar el que ells van fer aquí. Som, més aviat, nosaltres, els vius, els que hem de consagrar-nos aquí a la tasca inconclusa que, aquells que aquí van lluitar, van fer avançar tant i tan noblement. Som més aviat els vius els que hem de consagrar-nos aquí a la gran tasca que encara resta davant nostre: que, d’aquests morts als quals honorem, prenguem una devoció incrementada a la causa per la que ells van donar fins a l’última mesura completa de zel. Que resolguem aquí, fermament, que aquests morts no hauran donat la seva vida en va. Que aquesta nació, si Déu vol, tindrà un nou naixement de llibertat. I que el govern del poble, pel poble i per al poble no desapareixerà de la Terra.”